Esther Vivas: “L’administració hauria d’apostar més i millor pels productes de proximitat”

Som el que mengem i si no mengem no podem viure. Però en un món pervers on els tentacles del negoci han arribat fins a la indústria agroalimentària, ens trobem fins i tot que hi ha qui especula amb el menjar i fa que molts passin gana: “avui el sistema agroalimentari està controlat per unes poques marques i empreses que monopolitzen tota la cadena productiva i acaben fent diners amb una de les necessitats més bàsiques”, explica la investigadora Esther Vivas per resumir la tesi que la va dur a escriure el seu darrer llibre, publicat recentment i titulat El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? (Icària, 2014).

El_negocio_de_la_comidaEls noms d’aquestes empreses són ben coneguts, des de Nestlé fins a Carrefour. Esther Vivas coneix molt bé quins fils es mouen darrera de tots aquests interessos ja que fa temps que analitza de prop les polítiques agrícoles i alimentàries. “La injustícia en aquest sector és total i cal més informació”. De fet, davant d’aquells que sovint compren “en supermercats barats”, Esther Vivas té la rèplica clara: “si ens preguntem per què alguns productes en determinats supermercats són tan barats veurem que en realitat hi ha un conjunt de costos ocults: des de l’explotació laboral, fins a la producció amb agrotòxics. Tot això són costos per a nosaltres i per a tot el sistema i el primer que cal fer és doncs preguntar-nos què és el que mengem i on comprem”.

Esther Vivas és de les que considera que cal canviar alguns pensament erronis: “comprar aliments no és gastar, és invertir”. I és que sovint no ens fixem en el preu d’unes sabates o d’un vol d’avió però en canvi podem ser estrictes a l’hora de comprar menjar: “i en el menjar ens hi va també la nostra salut”. Vivas considera que el factor salut és el que ha jugat més a favor d’un augment de la conscienciació per un altre tipus d’alimentació, més sana, de proximitat i ecològica sovint. “Això, i els escàndols alimentaris, que fa que algunes persones hagin començat a mirar-se més el que compren”.

En el seu llibre, no tot és una crítica al sistema. També hi ha un punt per a l’esperança on es parla d’alternatives ja existents: “des d’iniciatives de comerç local fins a cooperatives de consum ecològic, horts urbans o menjadors que aposten per una altre model”. En el Captura de pantalla 2014-11-25 a les 19.57.18fons es reivindica la politització de la nostra compra ja que “altres pràctiques són possibles”. Però hi ha un punt que no cal descuidar: “per tal que amplis sectors puguin menjar bé no només n’hi ha prou en què des del punt de vista de petits productors o consumidors apostem per aquesta canvi. Cal la implicació de l’administració, una aposta clara que serveixi perquè l’alternativa s’implanti per exemple a menjadors escolars o a hospitals. El dia que això passi la viabilitat del model creixerà”.

A Kviures ja hem posat a l’Esther Vivas en els nostre apartat de capçalera. No us perdeu la seva lectura!